El primer dia que vam quedar va ser per anar a verenar a una cafeteria a prop de l'estació, el segon dia vam tornar a verenar a una altre cafeteria aprop de la facultat i hem van fer la´gracieta de què sempre estarem anant de cafeteries en cafeteries, al final coneixerem Girona anant de bar en bar, vam riure una estona... El dia següent no vaig assistir donat que havia d'estar fent un exàmen, i la semana següent vam quedar per anar al cine i al Mc Donals. Al cine vam veure la famosa pel.lícula el Chiuaua, on vaig veure com els nens s'emocionaven i donaven molta atenció a tot el que passava sense perdre detall de la pel.lícula, després vam anar al Mc Donals i el que semblava que seria perfecte no ho va acabar sent, perque el nen més petit es va enfadar donat que, no li va tocar la puca sino un robot molt estrany que no va agradar-li gens. Posteriorment en Mohamend hem va dir que la seva germana cumplia 16 anys i hem va portar a una botiga per a que li comprés un regal d'aniversari, així va ser, li varem cantar l'aniversari feliç en mig de l'espai gironès, però ja li va agradar. Al final del dia en Mohamed va fugir cap a una botiga de videojocs, on et deixaven jugar als últims jocs trets al mercat, vam estar esperant durant molt de temps en Mohamed, perque estava jugant al final jo i la Sabah deprés d'insitir molt amb el Mohamed que deixes de jugar-hi no ens feia cas i vam optar per anar al dependent de la botiga que era un noi jove i li demanarem que si podia explicar-li en el noi petit que jugava quie els videojocs no eran gens sans, així ho va fer, però el problema va ser que no va dir-li en en Mohamed sino al germanet més petit, vam riure molt i jo en el meu interior vaig concloure que els videojocs serien una constant en el nostre recorregut com a rossinyols
